La meva finestra al cosmos s’obre a Septentrió. La constel·lació de 7 estrelles que volten Polaris. El Carro o la grega Osa Major.

La meva natal finestra és al Sud del Planeta on no es veuen ni Polaris ni l’Osa Major ni el Carro, ni la brillant Arcturus.

Allà, al Sud hi és Ñandú Guasú Pyporé que en guaraní vol dir la Petjada del Nyandú, anomenada pels colonitzadors europeus «la Creu del Sur».

El pobles originaris de les praderes, els charrúas, anomenaven el nyandú com a «berá».

Va ser-hi arrel del comerç i intercanvi amb el poble guaraní, vinguts de la selva preamazònica, que ells que tenien com animal sagrat a l’aranya, nyandú en guaraní, van quedar-hi meravellats pel port, bellesa i mida d’en berá el qual era considerat pels pobles de la pradera com l’animal sagrat. Va ser així que el van començar a anomenar nyandú guasú, que vol dir «Animal Sagrat Gros». Als charrúas els va agradar aquesta denominació, ja que el definia perfectament i el van començar a anomenar de forma més simplificada com NYANDÚ.

No entenien els guaranís com podia ser-hi un au i que no pogués volar.

Aleshores, els charrúas, que coneixien perfectament l’evolució de les especies els van explicar el perquè.

Va haver-hi un temps en el que els berás volaven com qualsevol au, fins que van arribar a les enormes praderes del Con Sud americà. Allà no necessitaven volar ni visitar el cel. Tenien al seu abast tot el menjar que la pradera els oferia, herbes, llavors, insectes, serps i petits mamífers. A partir d’aquell moment l’únic que haurien de fer era desplaçar-se per les praderes i ser-hi molt veloços per no caure en les arpes del jaguareté o el puma.

Es veu que això va provocar una maledicció per forces fosques del cel, envejoses de la decisió dels nyandús i no van poder aixecar el vol mai més. Però aquesta maledicció no tan sols afectava als nyandús sinó que també als pobles de les praderes i profèticament deia que aquest pobles restarien condemnats a vagar per les prades i ser-hi perseguits pel fet d’haver-hi convertit a Berá en Nyandú Guasú el seu animal sagrat.

Però com en tota profecia malèfica, també intervenen les forces de la llum. Aquestes van permetre a l’Avi Nyandú, l’ultim de l’estirp que sabia volar, fer un últim vol per els cels del Sud.

Al Sud del Sud aquest va deixar les seves urpes clavades que formen les 4 estrelles de la Creu del Sur, Nyandú Guasú Pyporé, «la petjada del nyandú». Aquesta petjada de fet és un advertiment als pobles de les praderes que no els sorprengui si un dia són perseguits i desplaçats de les seves praderes, sembla que aquesta maledicció continua vigent.

Potser per això tots el que vàrem néixer al Sud sota l’influencia de Nyandú Guasú Piporé, varem ser-hi perseguits i vàrem tenir que abandonar les nostres praderes.

Ara, puc gaudir d’aquesta finestra a Septentrió sabent també que l’Osa Major en realitat és Calisto salvada per Zeus quan ella era una osa errant degut a la maledicció d’Hera, la dona de Zeus, per haver-hi tingut un fil, Árcade, amb el seu marit. Árcade estava a punt de matar a Calisto, ja que el seu fil era un important caçador i ella estava convertida en osa errant per Hera. En veure això, Zeus els va salvar col·locant-los al cel del Nord, voltant Polaris, a ella com la constel·lació de l’Osa Major i al seu fil Árcade com Arcturus l’estrella més brillant.

NOTA: La llegenda de Nyandú Guasú és extreta d’aquest vincle, on posa que està tret de: «Material extraído del libro» Leyendas, mitos y tradiciones de la Banda Oriental» del historiador Gonzalo Abella Betum San Ediciones» http://www.geocities.ws/uruguayoculto/leyendas/laprofeianandu.html

Us ho recomano llegir-ho sencer ja que està molt ben fet.