A la primavera d`hivern

                           
El viatge de la Terra al voltant de l’Estrella ens regala les Estacions. Orbita plàcida navegant l’espai a 37 Km/segon, velocitat de
vertigen. Totes elles, les Estacions, ben marcades per dos Solsticis i dos Equinoccis.
A mi m’agraden totes. Cadascuna té el seu encant i particularitat.
Però hi ha una potser diferent, o al menys a mi m’ho sembla: la Tardor.
Personalment prefereix-ho fer servir el nom antic usat en les terres de la Marca i més al Sud: primavera d’hivern.
L’equinocci de setembre marca en septentrió l’inici de la primavera d’hivern.
És l’avís de la Mare Terra a descansar, a recollir-se en la Pau.
Temps de verema, de premsar raïm, de fer fermentar el most. El sol alt i l’aclaparador aire calent donen pas a matins i vespres frescos.
Les nits s’allarguen, les vinyes volen anar-se’n a dormir. Tot es comença a alentir. Les collites són ben guardades, blat per fer el pa, tomàquets penjats, botes fermentant.
Només cal mirar les olives madurar i collir-les entre octubre i febrer, portar-les al trull i guardar en àmfores de fang el deliciós
oli resultant. També s’han de llaurar el trossos de terra on anirà el sembrat.
Tota la natura es queda somnolenta, fins i tot la pluja de primavera d’hivern és tranquil·la i mansa. La que humiteja la pinassa dels
boscos perquè surti el rovelló. A les masies comencen a fumejar el fogons. Rovellons a les brases, castanyes assades, moniatos al forn.
Tertúlies a la vora del foc, tot estirant la nit més llarga abans d’anar a dormir. En les llars més solitàries música i pensaments surant. En les que hi han només parelles, carícies i petons, passió a la vora del foc. En les llar multitudinàries on els avis llegeixen uns llibres, fan ganxet o munten un vaixell dins d’una ampolla, els pares ajuden als nens a fer el deures mentre aquest esperen l’hora del contes. Els avis ja ho tenen preparats. Unes vegades son de llibres que s’ho saben de memòria, altres improvisats.
Als nens els hi encanta, sempre hi han fullets, dones d’aigua, bruixes bones o gegants i ogres de gran cor.
Alegria de vida en la primavera d’hivern.
Carrers, places i boscos vestits de grocs. Moments de viure des d’el cor.
Instants per compartir l’alegria en calma, sentir l’amor en la pluja i en les fulles grogues ballant amb el vent. Pensar en la xerrada amable i en el got de moscatell.
Per tot això m’encanta la primavera d’hivern, o la tardor.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .