Us vull compartir una breu història, semblant a les que tots guardem al cor. Segur que en llegir-la anireu a la vostra platja, muntanya o carrer. Segur que tancant els ulls fareu desaparèixer per un instant etern les coordenades de l’espai i el temps.

Bona nit, que l’alegria, la pau i la calma us portin a somiar o recordar alguna tarda d’amor a la platja, la muntanya o a un carrer vestit de tardor.

QUAN L’AMOR CAMINA PER LA PLATJA.

La mar, la platja, un capvespre vermell, les nostres mans entrellaçades, la brisa marina a la cara, perfum d’algues i sal. No feia falta dir cap paraula, tot era dit, tot quedava escrit a les pàgines de l’aire.

Amb les mans entrellaçades ja ens ho dèiem tot. Sabíem que hi érem la tarda i que l’amor planava sobre totes les coses que creàvem. Una mirada bastava per dir-nos tantes coses tendres, sense adonar-nos l’espai i el temps desapareixien per art de màgia. Aleshores, la mar, la platja, la brisa marina, el capvespre vermell, el perfum d’algues, les nostres mans entrellaçades i l’amor de les mirades passaven a ser eternes surant entre galàxies.