Arriba la barca de llum 

amb la panxa carregada,

tresor de vida argentada.

Seitons, sardines i verats,

aniran a les cuines,

delícies culinàries.

Quan va sortir a la mar,

durant la fosca nit

la lluna anava creixent.

Venus, Júpiter i Mart, 

brillaven,

sortia buida del port.

Era un pensament d’abundància,

els pobres seitons, sardines i verats,

No sabien el que la barca pensava.

De tant pensar la barca,

les llums i les xarxes 

el van omplir la panxa. 

Cofoia arriba a port 

després d’una nit llarga,

demà pensarà més 

en peixos de plata.